CONCLUSIONS MINIACTIVITAT 1.3
A través d’aquest treball, dels diferents materials utilitzats i del debat he conegut l’enfocament “Ciència, Tecnologia i Societat”. Al mateix temps he rebut informació del paper que les tecnologies juguen en la Societat del Coneixement i he revisat els diferents “mites científics-tecnològics” que s’han formulat respecte al paper i significat que juguen les tecnologies.
He realitzat una revisió de l’evolució històrica de la Tecnologia Educativa, des dels seus moments inicials, passant per la influència de la psicologia conductista i de l’enfocament sistemàtic fins arribar al camp del disseny i la utilització de les TICs. També he pogut informar-me de quines són les fonts de la TE: la didàctica i el currículum de la teoria de la comunicació, la psicologia i les tecnologies de la informació.
En el món actual, la ciència i la tecnologia tenen conseqüències socials tangibles i immediates, sostenen tots els aspecte de la nostra societat, incideixen a diari en les nostre vides i conformen el nostre futur (internet, la biotecnologia, la tecnologia militar, ...). Ha estat molt interessant reflexionar sobre com s’enllacen amb els altres agents socials, com varien a través dels processos socials i com, en definitiva, la societat també canvia. És importat que tots els que creen, usen, consumeixen els productes de la moderna ciència i tecnologia i hi conviuen entenguin com operen aquestes forces.
Al debat, s’han tractat les possibilitats educatives que actualment concedim a les noves tecnologies de la informació i comunicació. Cal que reflexionem sobre l’ús d’aquestes i del que hem de fer perquè siguin elements i recursos potencials de l’aprenentatge. És evident que han d’haver-hi una sèrie de transformacions en diferents elements de l’acte instruccional, amb el suport de les noves tecnologies, i el que no podem fer és seguir fent les mateixes coses, amb les mateixes referències d’anys anteriors, quan aquestes no existien o eren diferents de les actuals.
Hem de partir de la idea que els mitjans són simplement uns instruments curriculars i que els possibles efectes que tinguin sobre l’aprenentatge no dependran de les seves característiques tècniques i estètiques, sinó de les relacions que s’arribin a establir entre ells i la resta de variables curriculars, i de les estratègies que el professor/a apliqui amb els mateixos. Cal analitzar, per tant, el paper que juguen les TICs i les dificultats fonamentals que els educadors tenen per la seva utilització i plantejar diferents estratègies per solucionar-les.
A través d’aquest treball, dels diferents materials utilitzats i del debat he conegut l’enfocament “Ciència, Tecnologia i Societat”. Al mateix temps he rebut informació del paper que les tecnologies juguen en la Societat del Coneixement i he revisat els diferents “mites científics-tecnològics” que s’han formulat respecte al paper i significat que juguen les tecnologies.
He realitzat una revisió de l’evolució històrica de la Tecnologia Educativa, des dels seus moments inicials, passant per la influència de la psicologia conductista i de l’enfocament sistemàtic fins arribar al camp del disseny i la utilització de les TICs. També he pogut informar-me de quines són les fonts de la TE: la didàctica i el currículum de la teoria de la comunicació, la psicologia i les tecnologies de la informació.
En el món actual, la ciència i la tecnologia tenen conseqüències socials tangibles i immediates, sostenen tots els aspecte de la nostra societat, incideixen a diari en les nostre vides i conformen el nostre futur (internet, la biotecnologia, la tecnologia militar, ...). Ha estat molt interessant reflexionar sobre com s’enllacen amb els altres agents socials, com varien a través dels processos socials i com, en definitiva, la societat també canvia. És importat que tots els que creen, usen, consumeixen els productes de la moderna ciència i tecnologia i hi conviuen entenguin com operen aquestes forces.
Al debat, s’han tractat les possibilitats educatives que actualment concedim a les noves tecnologies de la informació i comunicació. Cal que reflexionem sobre l’ús d’aquestes i del que hem de fer perquè siguin elements i recursos potencials de l’aprenentatge. És evident que han d’haver-hi una sèrie de transformacions en diferents elements de l’acte instruccional, amb el suport de les noves tecnologies, i el que no podem fer és seguir fent les mateixes coses, amb les mateixes referències d’anys anteriors, quan aquestes no existien o eren diferents de les actuals.
Hem de partir de la idea que els mitjans són simplement uns instruments curriculars i que els possibles efectes que tinguin sobre l’aprenentatge no dependran de les seves característiques tècniques i estètiques, sinó de les relacions que s’arribin a establir entre ells i la resta de variables curriculars, i de les estratègies que el professor/a apliqui amb els mateixos. Cal analitzar, per tant, el paper que juguen les TICs i les dificultats fonamentals que els educadors tenen per la seva utilització i plantejar diferents estratègies per solucionar-les.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada