A l’avaluació de coneixements previs, d’aquesta assignatura, no era capaç de veure, amb claredat la interacció existent entre Ciència, Tecnologia i Societat. Posteriorment, a través de les diferents activitats realitzades, he anat substituint, reorganitzant i ampliant els coneixements inicials.
Comparant les primeres qüestions, presentades a l’avaluació inicial, amb la resta d’activitats que he anat fent en aquesta assignatura, veig que en un curt espai de temps, he anat construint més interpretacions i representacions significatives dels temes tractats, creant un nou model mental que ha sorgit de posar-me en dubte la meva comprensió sobre el tema i de reorganitzar, ampliar o substituir els nous coneixements, experimentant un canvi conceptual. He aprés que realment, quan parlem de l’entorn CTS estem parlant d’un tot, que el seu camp d’aplicació va més enllà dels mitjans i que el seu camp d’actuació permet resoldre problemes en diferents contextos. He experimentat, per tant, un canvi d’actitud i de compromís en el concepte i en la utilització, ja que ara sé que la Tecnologia Educativa propicia el desenvolupament d’habilitats cognitives i valors en un context determinat, facilitant i estimulant la intervenció sobre la realitat, la comprensió de la informació i la creació de models mentals mitjançant situacions diferenciades que afavoreixen els aprenentatges i el desenvolupament de les habilitats cognitives. Basant-me en la perspectiva constructivista, he comprovat que les TIC són una eina rellevant en el disseny, l’anàlisi i l’avaluació de situacions mediades d’aprenentatge significatiu.
Comparant l’estructura mental que vaig representar, a l’iniciar l’assignatura, sobre els conceptes vinculats a la TE, amb la que posteriorment vaig expressar a la PAC2, observo que amb els nous coneixements he substituït, he relacionat, he reestructurat, he reorganitzat i he ampliat les estructures cognitives, en un principi existents. Per tant, he anat incorporant nous conceptes (com per exemple: l’aprenentatge significatiu, els conceptes descrits al material de Jonassen per certificar que s’ha portat a terme un canvi conceptual, els models mentals i la resolució de problemes) i al mateix temps, he anat concretant alguns dels que vaig posar en aquell moment.
Com he arribat a tenir un canvi conceptual?, a través de quines activitats, de quins processos?
Començaré parlant del debat, que va ser, per a mi, una experiència enriquidora, on vaig aprendre molt i on no vaig parar de comparar el que “jo sabia” amb el que deia la resta dels companys. Aquesta “confrontació” ens encaminava a voler convèncer del què nosaltres pensàvem sobre el tema i per fer-ho era fonamental argumentar-ho bé: a) exposant prèviament la tesi, b) presentant, a continuació amb ordre i claredat els arguments necessaris per a defensar-la, c) reafirmant la tesi argumentada (conclusió).
També considero que han influït moltíssim, en el canvi conceptual que he tingut, els mapes de conceptes, ja que m’han ajudat a avaluar el meu aprenentatge, mostrant-me la reelaboració i reorganització dels meus coneixements, d’acord amb criteris de significativitat i de jerarquització. En un principi, reflectir els meus coneixements en el programa de mapes conceptuals no va ser una tasca fàcil. Però aquesta dificultat em va fer buscar alternatives i em va impulsar a participar amb més ganes dins la planificació, desenvolupament i revisió dels processos d’ensenyament-aprenentatge realitzats. Posteriorment, quan he hagut de realitzar el mapa conceptual corresponent a la PAC 2.5, m’ha sorprès comprovar que tenia superades “aquelles dificultats inicials”, que tant de temps em van ocupar i tants maldecaps em van ocasionar, tot i que, encara no m’he quedat massa conforme amb els resultats d’aquesta darrera edició, ja que tendeixo a argumentar els coneixements en lloc de plasmar-ho amb conceptes.
Al mateix temps, em vaig adonar que els models d’històries o casos, amb el suport de les noves tecnologies, poden ser una excel·lent manera d’aprendre significativament, a partir de l’experiència dels altres. He experimentat un canvi d’actitud i de compromís en el concepte i en la utilització de les TIC, que com a elements integrats al currículum, propicien el desenvolupame
nt d’habilitats cognitives i valors en un context determinant, facilitant i estimulant la intervenció mediata sobre la realitat, la comprensió de la informació i la creació de models mentals, mitjançant entorns ben diferenciats que afavoreixen els aprenentatges i el desenvolupament de les habilitats cognitives. Actualment, per a mi, les TIC són una eina rellevant en el disseny, l’anàlisi i l’avaluació de situacions mediades d’aprenentatge ja que afavoreixen:- una disposició favorable a realitzar les diferents activitats (aprenentatge actiu)
- l’ atribució de significat al nou contingut, i la corresponent assimilació i/o acomodació, dintre les estructures mentals (aprenentatge constructiu)
- el treball col·laboratiu dins la comunitat, aprofitant les habilitats de la resta de companys
- la necessitat o desig de saber (aprenentatge intencional)
- l’exercici d’argumentació a partir dels diferents punts de vista (aprenentatge conversacional)
- la interacció amb els companys i les activitats dissenyades (aprenentatge contextualitzat)
- el desenvolupament del pensament analític, pragmàtic i dialèctic –crític i creatiu- (aprenentatge reflexiu).
Amb la darrera activitat he aprés que podem fer servir els problemes per a potenciar l’aprenentatge, de forma significativa, i així construir coneixement. Amb el suport de les TIC, el treball personal, el treball en equip, l’observació i l’ajuda del professorat, l’aprenent pot seguir el procés de cerca de solucions, arribant a conclusions i experimentant canvis respecte al que ja sabia. Es produeix per tant, una interacció entre la informació inicial i la nova informació gràcies a vàries vies: lectura reflexiva, intercanvi d’idees amb altres estudiants, cerca d’informació als buscadors, traspàs de dades a l’ordinador, explicació oral de tot el procés... Tot plegat permet desenvolupar habilitats per resoldre problemes, utilitzant el pensament crític o la creativitat (explorant, indagant, descobrint, comprovant, interactuant), construint més interpretacions i representacions significatives del tema tractat.
A partir de les experiències dels companys i dels comentaris del consultor, a través del debat, del fòrum, de la publicació i exposició dels treballs, ..., he integrat aprenentatge significatiu i he construït coneixement. Tot plegat, m’ha promogut l’activació, revisió i modificació del coneixement. En el transcurs d’aquests intercanvis, s’han actualitzat i s’han modificat les meves idees prèvies, les meves actituds, expectatives i motivacions, davant les diferents situacions d’ensenyament-aprenentatge plantejades, amb ajuda de les TIC.
Per tot el que he exposat anteriorment, proposo que:
§ la qualificació de la meva avaluació continuada de la PAC 2-5 sigui: B (No puc aportar la prova documental de l'Audacity, malgrat haver-la fet, per problemes de sonorització: no se sent gairebé res del que diuen els alumnes: sobretot se sent soroll. Acostumo a fer gravacions a classe i no tinc normalment problemes. Realment, no sé que ha passat)
§ la qualificació de l’avaluació continuada global sigui: A
AVALUACIÓ TECNOLÒGICA DEL DISSENY PRESENTAT
Amb l’objectiu de realitzar l’avaluació tecnològica d’aquest projecte, faig referència als següents aspectes:
disseny
Es tracta d’un disseny associatiu, basat en la investigació i l'ensenyament, on s’examinen les oportunitats de desenvolupament dels alumnes: què aprenen en la preparació del 
projecte? (estructuració del pensament), la producció (mètodes tècnics) i la presentació (comunicació avaluativa i expressiva). El disseny pretén reconduir a l’alumnat, per abordar la seva pràctica i facilitar la seva comprensió. Consta de les següents parts:
- Una vegada que els alumnes fan la proposta del tema sobre el qual els agradaria saber-ne més coses...
- Es fa una valoració dels coneixements que tenen sobre el tema proposat.
- A través dels vídeos es mostren algunes de les activitats culturals i esportives que es poden realitzar a Reus i entren en contacte amb aspectes relacionats amb el tema a tractar.
-Elaboració, d’un tríptic informatiu (Word), a través d’un projecte col·laboratiu, que ajudi a conèixer l’oferta cultural i esportiva de la ciutat.
-Una vegada passat el text a l’ordinador, se’n fa la revisió (cohesió, coherència i adequació del text)
-Es localitza aquesta oferta en el plànol pdf. de Reus.
-Es confecciona, de manera col·laborativa, un mapa general de classe, on tots els grups, assenyalen les diferents adreces trobades entre tots.
-Enregistrament, amb el programa Audacity, , del resum confeccionat, per cada grup, on figuri aquesta oferta cultural i esportiva. Són els propis alumnes els que trien la música i hi participen en el muntatge.
- Posada en comú dels treballs realitzats per tots els grups.
creativitat
El projecte fomenta i convida, durant tot el procés, a explorar, indagar, descobrir, comprovar, interactuar, per construir més interpretacions i representacions significatives del tema tractat. Els alumnes formulen els conceptes del projecte, creen la forma i valoren la direcció que ha de prendre la seva cerca.
L'estudiant creatiu és més capaç de veure relacions i integrar múltiples parts. Els productes creatius són innovadors i tenen valor social. Són significatius per a l'usuari.
sustentació científica
Des de la perspectiva constructivista, l’expressió de la representació interna de cada aprenent (model mental), és essencial, per a la construcció i la reconstrucció del coneixement significatiu.
planificació acurada
El professor introdueix, a partir del problema plantejat, informació. Els estudiants comencen desenvolupant el concepte del projecte. Al mateix temps, discuteixen diferents estratègies de pensament. A l'estudiant, se l'ha de guiar perquè superi la primera conceptualització inicial i explori les idees més a fons. El paper de l'instructor és portar a la consciència el procés de pensament de l'estudiant. Això pot fer-se mitjançant la discussió, o l'estudiant pot tenir un arxiu que documenti el seu pensament i la seva presa de decisions. En la fase següent, els estudiants depuren les destreses tècniques. D'aquesta manera l'alumne desenvolupa una veu amb la qual poder expressar-se. Després de completar un projecte, els estudiants presenten els seus dissenys. Defensen la seva selecció d'idees o tècniques en comunicar de quina manera el projecte satisfà els requeriments de la seva comesa. L'expressió clara ajuda a estructurar la conceptualització futura.
presentació del problema
Els alumnes proposen el tema sobre el qual els agradaria saber-ne més. El/La professor/a fa una valoració dels coneixements que tenen sobre el tema proposat.
Adaptació i adequació aprenents
Partint del problema significatiu, cal arribar a que els alumnes vagin adquirint, de forma adaptada, l’autonomia que els permeti prendre decisions pròpies a la vida.
El treball col·laboratiu pot ajudar a assolir-ho ja que s’adequa a les necessitats de l’alumnat i permet desenvolupar la capacitat de definir, planificar i regular el propi aprenentatge.
desenvolupament
En aquest entorn, es produeix un intercanvi entre educador, estudiant, companys de classe i contingut del disseny. A partir de la informació trobada a Internet, o bé de la pròpia experiència i la dels companys, s’estableix un diàleg interactiu entre els aprenents i també amb el professor, que conduirà a tenir un apropament amb l’entorn i a experimentar un canvi conceptual com a resultat de la instrucció o del descobriment. L’elaboració de la guia amb la informació , i el posterior resum oral, que gravaran amb el suport Audacity , del que creguin més destacable, mostra la reelaboració i reorganització dels coneixements, d’acord amb criteris de significativitat, treballats.
ús de les TIC
Impulsa, facilita i genera, de forma efectiva, un aprenentatge més significatiu de la cultura popular i esportiva, existent a la ciutat, acomodant nous coneixements en els ja existents.
implementació
Els estudiants inicien i expressen idees en un projecte. Al mateix temps, el projecte comunica significat, que pot ser avaluat. La creativitat en el disseny reforça aquesta associació.
En aquest entorn, es produeix un intercanvi entre educador, estudiant, companys de classe i contingut del disseny.
avaluació
L'avaluació del treball final és diferent de l'avaluació del concepte en les fases de preparació. Des del primer moment, els alumnes han de tenir en compte que s’avaluarà l’adequació i correcció del material elaborat, d’acord amb els objectius i continguts a realitzar.
Al final del procés, la norma de classe fa d'ubicació per avaluar la innovació de cada treball. Aquesta avaluació comparativa permet a l'estudiant estimar quins projectes «es destaquen» quant a concepte, destresa tècnica o ambdues coses. Els estudiants comencen a definir-se ells mateixos segons el seu nivell relatiu d'execució a classe..
CONCLUSIONS
En la resolució de problemes, la sensibilitat del professor en relació amb la singularitat de l’estudiant i el contingut donen un propòsit clar a cada experiència educativa. S’ha de veure l’educador, no com un expert en un contingut determinat, sinó com el que ha d'encoratjar l'autocomprensió i promoure l'intercanvi, facilitant el desenvolupament de l’estudiant. D’aquesta manera, l'alumne adquireix (a través de la relació establerta entre el professor-continguts-alumnes), perícia en fer-se responsable del seu propi aprenentatge. L'aprenentatge és la base de l'experiència i per aquest motiu reforça la naturalesa del disseny com a procés de plantejament i resolució de problemes.
El treball en equip i l’intercanvi creuat realcen la resolució de problemes de forma creativa i el sentit de comunitat. Amb els consells adequats, i el desenvolupament del projecte, l'estudiant pot arribar a ser conscient dels objectius de cada fase del procés de disseny i aprendre de forma significativa.
L’estructura cognitiva de l’alumne i la manera de presentar i d’organitzar el contingut de l’ensenyament, a través d’aquesta activitat, recolzada per les TIC, permeten afavorir l’aprenentatge significatiu, ja que implica l’assimilació de nous conceptes a partir de la relació amb els coneixements que l’alumne ja té, produint-se una transformació tant en el contingut que s’assimila com en el que ja sabia l’estudiant. Des de l’inici de la tasca, els nois i noies senten la disposició favorable i la inquietud de saber: volen trobar solució a la situació. Davant les dificultats que van trobant, tenen la necessitat d’actuar i d’interessar-se.
En moltes ocasions, els alumnes tenen dificultats d’ explicar el significat d’allò que estan fent, de trobar els aspectes més significatius, de formular les preguntes més adequades, d’ explicar la metodologia que s’ha fet servir,.... Reflexionar sobre el significat de les activitats en íntima relació amb el “pensar” i el “parlar”, porta a prendre consciència que no són aprenentatges innats, ni simplement activitats manipulatives, sinó veritables activitats intel·lectuals que amb el suport de les noves tecnologies ajuden a aprendre de manera significativa, assolint un canvi conceptual.
